M'agraden les persones transparents. N'hi ha poques, costen de trobar, però les descobreixes ràpidament...cap problema per dir el que pensen, cap problema per dir el que senten, tot es redueix a una simplicitat tan simple que fa por. En aquest món on prima el semblar més que el ser, on ens venem a cada moment, on aparentem ser feliços, encara hi ha gent que desobeeix. Són belles però no en són conscients i, aleshores, finalment resulten encara més meravelloses...penso que mostrar-nos tal i com som s'ha convertit en un novedós mecanisme de resistència...
