M'agraden les persones transparents. N'hi ha poques, costen de trobar, però les descobreixes ràpidament...cap problema per dir el que pensen, cap problema per dir el que senten, tot es redueix a una simplicitat tan simple que fa por. En aquest món on prima el semblar més que el ser, on ens venem a cada moment, on aparentem ser feliços, encara hi ha gent que desobeeix. Són belles però no en són conscients i, aleshores, finalment resulten encara més meravelloses...penso que mostrar-nos tal i com som s'ha convertit en un novedós mecanisme de resistència...
Tot i així, entre moltes d'aquestes persones que els hi passa per davant el semblar, n'hi ha moltes d'interessants, de persones amb idees pròpies a tenir en compte, les quals no volen que els hi passi per davant el semblar però no se'n surten de fer el contrari...I el que hem de fer és ajudar-les a poder ser com les transparents, això és el més important perquè sinó viuran amargades tota la vida. A mi aquestes persones em fan molta pena, bé, em faig molta pena...
ResponderEliminarTens tota la raó, de fet la majoria estem subjectes al "semblar més que al ser", però hem d'intentar que no sigui així amb els propis actes, encara que ens costi i, d'aquesta manera, mostrar que és possible a nosaltres mateixes i als altres. Aquest text se'm va ocórrer arrel de conèixer gent que és transparent...bé, realment em refereixo a una persona en concret, les transprències costen de trobar...però m'agradaria que, poc a poc, tots féssim un esforç per aconseguir-ho. Resistim-nos a ser opacs i lluitem perquè les persones transparents siguem la majoria...segurament el món seria millor.
ResponderEliminar