M'encantava el repicar dels seus tacons sobre el terra, sentir com s'anava acostant pel passadís. Un cop entrava i la podia veure, em cetrava en els seus llavis molsuts tenyits pel vi que s'havia pres durant l'hora de dinar... jo li preguntava si el papa s'emborratxaria si li feia un petó i ell venia corrents des de la cuina per comprovar-ho... després, feia veure que l'alcohol li pujava al cap i jo no podia deixar de mirar-los, fascinada per la manera d'estimar-se que tenien... entre riures sorollosos, pensava... de gran vull ser com ells...
i jo...
ResponderEliminarm'ha portat molts records, anneta!segueix escrivint, que et llegeixo!
Gràcies Monikot!!D'entre les masses que esperen ansioses que publiqui alguna nova entrada, tu ets la meva lectora més fidel...jejeje...Un petonet!
ResponderEliminarÉs un instant d'infància teu Anna? jo penso que no...
ResponderEliminarJajaja Núria, me has pillao!! És un instant d'infància imaginat, però podria ser veritat perfectament...només que la mama mai portaria sabates de taló ni beuria vi durant un dinar...a part d'aquests detalls, la resta de la història podria ser perfectament verídica. Només era un intent de fer una mica més interessant una història d'amor ja de per sí meravellosa...
ResponderEliminarés molt maca la història...però jo no penso el mateix. Jo mai he tingut aquesta sensació. D'això un dia n'hem de parlar...
ResponderEliminar