Any rere any...

Acabo de tornar del poble. Només una setmana de vacances però, tanmateix, aquest petit indret del sud peninsular sempre exerceix sobre mi el mateix efecte, any rere any. Els diré als meus amics que ha estat genial, que la festa ha estat massa llarga i que ara necessito uns dies per desintoxicar-me de nits sense dormir, de beures excessius i de balls frenètics.

Només a alguns els explicaré que la tornada, com cada estiu, em costa. Que és en aquest instant quan faig el balanç dels meus últims 365 dies i que necessito que moltes coses canviïn. Que, com si fos la nit de cap d'any, em prometo a mi mateixa que m'estimaré més i que faré saber als altres que els estimo. A algú li diré que, potser, intentaré fer realitat algun d'aquells somnis que acaben per acompanyar-nos sempre, any rere any...