-Al meu avi Joan-
No vull evocar-te així, ja mort en vida
sino anar-me'n al temps de les sumes i els colors,
de l'escola i les primeres vegades.
I tu, present sempre, fet de tendresa i calma.
No vull evocar-te així, amb l'últim sospir
sino el record dels camins que fèiem i desfèiem,
els somriures i els jocs i els berenars.
I tu, al meu costat, mà amb mà pel temps sense rellotges.
Ara ja et porto a dins,
ets sang i pell i ulls i llavis
ets el petó de l'altre dia
ets totes les properes vegades
ets força pels matins que em queden.
Ara, que no hi ets,
ja et porto a dins per sempre.
No hay comentarios:
Publicar un comentario