Porto un temps sense escriure al blog i, l'altre dia, un amic em deia que el tenia descuidat... i té raó...perquè mira que tinc motius per fer-ho...
El pas accelerat del temps i la rapidesa de les coses em desconcerta...començo un text i em vénen al cap mil motius més per escriure'n d'altres...crisi, desnonaments, assemblees, atur, misèria, okupacions, indignacions vàries i cada cop més ràbia...
Presa d'un ritme que em sobrepassa, d'una agenda sense espais en blanc on anotar accions, feines, compromisos i pensaments i on, sovint, trobo a faltar moments per mi mateixa...però no és una queixa...a la vegada em sento plena, ploro, m'emociono a diari, m'emprenyo i intento calmar-me, dibuixo un somriure...i em sento viva.
I això volia ser una disculpa i resulta que acabo de crear una nova entrada.
No sé resumir ni ser senzilla.
Ens veiem als carrers perquè ja hauríem d'estar fartes de quedar-nos a casa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario