Inaugurant "Calidoscopi vermell"...

Posar títol al blog ha estat difícil. Indecisió, indecisió, indecisió. Es tracta del primer impacte, la frase inicial amb les lletres més grans però, en el fons, no tindria perquè tenir un gran significat...o sí? Al final he triat començar amb un objecte, un instrument òptic farcit de vidres de colors i miralls que, per art de màgia (m'agrada pensar que és per això), dibuixen figures geomètriques que canvien amb el moviment. Multitud de mirades...

Encara recordo la primera vegada que vaig mirar per aquell petit forat, aleshores era una nena i em va semblar meravellós, incomprensible, fascinant... Però calidoscopi té un significat figurat que encara m'agrada més: "successió de coses vàries i multicolors, d'impressions o de sensacions que canvien ràpidament", i això és el que vull que sigui aquest espai, un lloc on desar pensaments quotidians i vivències diàries, que sovint he intentat reflectir sobre el paper però que, per la meva naturalesa, han acabat perduts en butxaques de jaquetes i pantalons, descuidats en cafeteries, perduts entre muntanyes de documents, o presents en forma de pensaments finalment oblidats, escapats.

Això neix com a pura necessitat de no perdre el que sento -que és l'únic que tinc-, perquè les paraules no se m'escapin i, al mateix temps, com a forma d'exprémer cada sentiment, pensament o emoció, per entendre'm una mica més i vomitar allò que em fa mal.

No sé si algú em llegirà i acabarà pensant que em coneix, com m'ha passat a mi llegint espais de coneguts, trobats fortuïtament o no tan de casualitat... Per si de cas, aviso: molts cops no sóc sincera ni amb mi mateixa, així que no espereu trobar veritats en les meves paraules. La meva sinceritat només serveix per crear il·lusions en un dia gris i monòton, per plasmar un crit que em corroeix per dins, compartir esperances, mancances i no caure en la desesperació dels dies que ens ha tocat viure.

I per què vermell? De sempre ha estat el meu color...